Una violència sovint invisibilitzada
La violència ginecològica i obstètrica és una forma de violència masclista que encara avui passa massa desapercebuda. Es manifesta en consultes ginecològiques rutinàries, en controls d’embaràs, en el moment del part o en el postpart, i pot tenir conseqüències físiques i psicològiques greus. Inclou qualsevol actuació, omissió o tracte deshumanitzador, paternalista o sense consentiment per part del personal sanitari en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva.
Manifestacions i exemples reals
Aquest tipus de violència pot presentar-se de diverses maneres: intervencions mèdiques sense consentiment informat —com cesàries, episiotomies o induccions innecessàries—, ús excessiu de fàrmacs com l’oxitocina, maniobres agressives com la de Kristeller, diagnòstics precipitats i actituds vexatòries. Els comentaris humiliants, la manca d’escolta i la negació del dret a decidir sobre el propi cos també en formen part.
El 2025, al País Basc, una dona va denunciar que li havien comunicat erròniament la pèrdua del seu embaràs i que havia estat tractada amb menyspreu durant una ecografia. A Catalunya, l’Hospital Vall d’Hebron ha detectat desenes de casos sospitosos i ha creat la subcomissió “Violència Obstètrica Zero” per combatre aquestes pràctiques i sensibilitzar el personal sanitari.
Marc legal i drets de les pacients
Catalunya reconeix aquesta violència com a forma de violència masclista i institucional. La Llei 5/2008, modificada per la Llei 17/2020, garanteix el dret de les dones a rebre informació veraç, a prendre decisions autònomes i a obtenir una atenció respectuosa.
Quan aquests drets són vulnerats, existeixen diverses vies d’actuació:
- Administrativa: reclamació al Servei d’Atenció a l’Usuari del centre i al Defensor del Pacient.
- Judicial: demanda per negligència, lesions o vulneració de drets fonamentals amb assessorament legal.
- Internacional: denúncia al Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW), que ja ha condemnat Espanya en diversos casos.
- Judicial: demanda per negligència, lesions o vulneració de drets fonamentals amb assessorament legal.
Recomanacions pràctiques
Per avançar cap a una reparació efectiva, és fonamental documentar tots els fets amb detall (dates, noms, informes mèdics, testimonis), sol·licitar la història clínica completa i buscar suport en entitats especialitzades com “El Parto es Nuestro”, l’Institut Català de les Dones o els SIAD locals. L’acompanyament jurídic i emocional adequat pot marcar la diferència. Visibilitzar i denunciar aquestes situacions no només ajuda les víctimes directes, sinó que contribueix a transformar el sistema sanitari.
Una qüestió de drets humans
La violència ginecològica i obstètrica no és un problema puntual, sinó estructural. Posar-hi fi requereix consciència col·lectiva, educació i, sobretot, visibilització perquè la societat se n’adoni que aquest tipus de violència existeix i que són moltes les dones que l’han patit.