El passat 23 de gener del 2026 el Tribunal Superior de Xustiza de Galicia (TSXG) va dictar una Sentència sobre un possible cas d’assetjament escolar en un centre públic gallec i aporta una reflexió important sobre com s’han d’aplicar els protocols de protecció dels menors.
Els fets s’inicien durant el curs 2022-2023, quan els pares d’un alumne comuniquen al centre que el seu fill estaria patint situacions reiterades d’hostilitat per part d’altres companys. Davant aquesta denúncia, l’escola activa formalment el protocol autonòmic d’assetjament escolar. Es realitzen entrevistes amb el menor, amb diversos alumnes i amb professorat i, finalment, s’elabora un informe que conclou que no es pot acreditar l’existència d’assetjament en el sentit estricte que exigeix la normativa.
Amb aquesta conclusió, el procediment es tanca administrativament. La resolució no és recorreguda en aquell moment i esdevé ferma. No obstant això, la família presenta posteriorment una reclamació de responsabilitat patrimonial contra l’administració educativa, sostenint que la investigació va ser insuficient i que el centre no va protegir adequadament el menor mentre durava el procés.
El tribunal deixa clar un primer punt: no pot revisar si hi va haver o no assetjament perquè aquesta qüestió ja havia quedat tancada. Per tant, la sentència no declara provat jurídicament el bullying. Però sí analitza si el funcionament del servei públic educatiu va ser diligent.
I aquí és on rau la clau. El TSXG considera que, tot i activar el protocol, l’actuació va ser superficial. La investigació es va limitar a actuacions bàsiques, sense aprofundir prou en la dinàmica del grup ni valorar amb la deguda intensitat els indicis aportats pels pares. A més, les mesures adoptades per protegir el menor durant la tramitació van resultar escasses i poc eficaces.
Segons la sentència, el centre no estava obligat a arribar a una conclusió determinada, però sí a investigar amb rigor i a garantir un entorn segur mentre es resolia la situació. El que es retreu no és tant el resultat final, sinó la manca de diligència en el procés.
Per això, el tribunal declara que hi va haver un funcionament anormal del servei públic i condemna l’administració a indemnitzar la família amb 9.000 euros. La decisió envia un missatge clar: activar un protocol no és suficient si no s’aplica amb profunditat, cura i una protecció efectiva del menor. Davant qualsevol indici d’assetjament, la prioritat ha de ser sempre la seguretat i el benestar de l’alumne. L’escola no només ha d’investigar, sinó també garantir que, mentre s’analitzen els fets, l’alumne se senti protegit i escoltat en tot moment.