El darrer ple municipal va deixar un dels moments més sorprenents dels últims mesos: la intervenció pública del promotor de l’àmbit de Can Vidal. Una intervenció directa, sense filtres, que va exposar una situació que feia temps que molts intuïen però que ningú havia verbalitzat davant del plenari.
Segons va explicar, fa dos anys i mig que va presentar al govern municipal una proposta urbanística que, al seu entendre, és “una de les més beneficioses que pot rebre un ajuntament”, i que malgrat això no ha obtingut cap resposta formal.
El que es plantejava per al poble
A la seva intervenció, el promotor va detallar la naturalesa de la proposta: un intercanvi urbanístic amb retorn directe per al municipi.
Així, el poble obtindria:
✔️ Un jardí de 411 m²
Un espai verd ampli i polivalent, pensat per ampliar l’oferta d’espais comunitaris: zones d’ombra, activitats per a la gent gran, tallers, jocs o esbarjo. Un jardí en una ubicació cèntrica i amb potencial per dinamitzar la vida social del poble.
✔️ Una sala polivalent de 96 m²
Un local totalment acabat, d’ús exclusivament públic i apta per a entitats, tallers, activitats culturals i dinamització comunitària.
Ambdós espais, segons la seva explicació, serien lliurats al municipi sense cost econòmic directe per a l’Ajuntament.
I què demanaven a canvi?
El promotor va ser igualment transparent a l’hora d’explicar quin era el seu interès:
➡️ el canvi d’ús de dos locals de la seva propietat per convertir-los en habitatges.
El plantejament era simple: espai públic per al poble a canvi d’autoritzar habitatge en dos locals.
Dos anys i mig de silenci
El que va generar més sorpresa al plenari va ser la denúncia pública de la manca de resposta:
- El promotor va explicar que s’havia reunit en diverses ocasions amb Alcaldia.
- Que havia parlat amb la secretaria i l’arquitecte municipal.
- Que havia aportat informació, números i documentació a petició del consistori.
- Que havia lliurat un esborrany tal com se li va demanar.
- I que, malgrat tot, no havia rebut cap resposta ni positiva ni negativa.
Això el va portar a afirmar que es troba “cansat d’esperar” i que valoren altres opcions per als immobles.
Una qüestió de governança, no només d’urbanisme
El cas de Can Vidal obre un debat més profund sobre la gestió pública:
- Com pot ser que una proposta d’aquest abast quedi dos anys i mig sense resposta?
- Quines prioritats i criteris s’han seguit?
- Per què no s’ha informat el plenari ni la ciutadania sobre l’estat real de la qüestió?
La ciutadania té dret a saber què guanya i què perd el municipi amb cada decisió… i també amb cada no-decisió.
Una oportunitat que s’ha deixat escapar?
Si el que es va exposar és cert, Caldes podria haver obtingut:
- 411 m² de jardí públic,
- 96 m² de sala polivalent,
- i un espai amb gran potencial comunitari i social.
Potser la proposta era millorable. Potser calia negociar. Potser calia dir que no.
Però el que no es pot justificar és no prendre cap decisió.
I ara què?
Després del que es va escoltar al ple, queda clar que cal:
- Recuperar transparència,
- Establir procediments clars,
- I assegurar que cap proposta d’interès públic queda oblidada en un calaix.
Can Vidal podia haver estat —i potser encara pot ser— una oportunitat per ampliar equipaments i espais públics.
La pregunta és si hi ha la voluntat política de recuperar-la.