Quan penso en el futur centre cívic de Caldes d’Estrac, no penso només en parets i sostres.
Penso en les entitats que hi trobaran un lloc per créixer, en els tallers que hi faran néixer projectes, en les trobades que reforçaran el teixit social.
Penso en la nostra gent gran, en els joves, en les famílies.
En un espai viu, inclusiu i digne.
Per això crec de debò que la pregunta no és “quin local tenim disponible?” sinó “quin centre cívic mereix Caldes?”
I aquí és on cal mirar amb cura —i amb valentia— quin espai és realment adequat.
📍 L’edifici proposat: massa antic, massa compartimentat, poc adaptable
L’immoble del carrer Sant Josep és un edifici antic, originàriament pensat per ser restaurant i habitatge, amb:
- distribució molt compartimentada,
- passadissos estrets,
- sales petites,
- una cuina industrial envellida,
- pati interior amb estructura irregular,
- instal·lacions antigues,
- i elements constructius que no responen als usos comunitaris actuals.
No és un espai obert, flexible o polivalent.
I això és important, perquè un centre cívic no és només un espai per entrar i sortir, sinó un lloc on passen moltes coses alhora: tallers, cursos, assajos, xerrades, activitats familiars…
Un edifici pensat per un altre ús gairebé sempre acaba forçant el present i encotillant el futur.
📐 Què exigeix la normativa per ser un centre cívic?
Perquè un edifici pugui funcionar com a equipament públic, ha de complir tres grans blocs de requisits:
1️⃣ Accessibilitat plena i real (Decret d’Accessibilitat de Catalunya)
Un centre cívic ha de ser un espai on tothom hi pugui entrar i moure’s amb llibertat, independentment de l’edat o de la mobilitat.
Això implica:
- accessos sense esglaons o amb rampes normatives,
- passadissos i portes amples,
- lavabos adaptats,
- espais de gir per a cadira de rodes,
- circulacions segures i sense obstacles.
L’edifici proposat, tal com està, no compleix aquests requisits i requereix reformes profundes.
2️⃣ Compliment estricte del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE)
Això inclou:
Seguretat contra incendis (DB-SI)
Evacuació clara, sectors de foc, portes adequades, senyalització, sistemes de detecció.
Seguretat d’ús i accessibilitat (DB-SUA)
Paviments antilliscants, absència de riscos, recorreguts segurs.
Qualitat de l’aire i salubritat (DB-HS)
Especialment important si hi haurà gent gran, infants o grups nombrosos.
Eficiència energètica i aïllament (DB-HE)
Un centre cívic ha de ser sostenible i confortable.
En un edifici antic i reformat parcialment, aquests requisits sovint no es compleixen i són molt costosos d’adaptar.
3️⃣ Compatibilitat urbanística i legal
Per ser un equipament cal:
- ús permès per la normativa urbanística,
- absència de limitacions estructurals o servituds,
- correspondència clara entre realitat física, cadastre i registre,
- i, si l’edifici està en una comunitat de propietaris, autorització expressa.
Quan l’edifici no neix com a equipament, convertir-lo en centre cívic pot requerir processos urbanístics complicats.
☢️ I un factor sovint oblidat: la presència potencial de gas radó
Un centre cívic és un espai d’ús intensiu, on la ciutadania passa hores: persones grans, infants, monitors, educadors, personal municipal…
Per això és important tenir en compte també la salubritat ambiental.
A Catalunya, i especialment en edificis antics amb soterranis, caves, murs de càrrega o contactes amb el terreny, pot existir presència de gas radó, un gas natural que es filtra des del subsòl i que està classificat com a carcinogen ambiental (OMS).
La normativa actual estableix:
- zones amb major probabilitat de concentració,
- obligació de mesures correctores en edificis públics quan se superen certs nivells,
- sistemes de ventilació específica o depressurització si cal.
No afirmo que aquest edifici en concret tingui gas radó, perquè això només ho determina una mesura tècnica.
Però sí que puc dir que, per antiguitat, característiques constructives i contacte amb el terreny, caldria una avaluació específica abans de destinar-lo a un equipament d’ús públic.
Un centre cívic ha de ser un lloc segur en tots els sentits, també ambientalment.
💬 L’espai que mereix Caldes és un altre
Quan comparem el que exigeix la normativa, el que necessita la ciutadania i el que ofereix l’edifici proposat, la conclusió és clara:
Aquest espai no neix per ser un centre cívic.
I adaptar-lo per ser-ho seria forçat, car i limitant.
Caldes mereix un espai:
- digne i pensat per a tothom,
- flexible i lluminós,
- segur i saludable,
- intel·ligentment ubicat,
- amb futur, i no només amb passat.
No es tracta de dir “no” a un edifici.
Es tracta de dir “sí” al poble que volem ser”.
🌱 Mirem endavant amb ambició
Un centre cívic és una inversió emocional, social i de futur.
I quan invertim en futur, l’objectiu no és triar el primer espai disponible, sinó el millor espai possible.
Continuaré defensant que Caldes es mereix un centre cívic que:
- compleixi tota la normativa,
- no comprometi la seguretat,
- estigui pensat per a les persones,
- i sigui un veritable motor comunitari.
Perquè això és el que es mereix el nostre poble.
I és el que jo seguiré defensant.