En els darrers dies, m’ha arribat la preocupació d’una persona que va rebre una multa de 200 euros per circular amb patinet elèctric sense casc al nostre poble.
A partir d’aquest cas, ha sorgit una pregunta que crec que és important abordar públicament: això és legal?
La resposta és clara i contundent: no, ara mateix no és legal sancionar aquesta conducta a Caldes d’Estrac.
La normativa: què diu realment la llei?
L’Ordenança Municipal de Circulació, aprovada fa anys i encara vigent, no obliga a portar casc quan es condueix un vehicle de mobilitat personal (VMP), és a dir, un patinet elèctric.
L’únic casc obligatori que hi figura és per a motocicletes i ciclomotors, i no per a patinets.
Cap article, cap disposició, cap excepció. Simplement no hi és.
La llei estatal —la famosa Llei de Trànsit— preveu a l’article 47 que els conductors de VMP hauran d’utilitzar casc “en els termes que reglamentàriament es determini”. Aquesta frase, que pot sonar molt tècnica, té una conseqüència molt senzilla: aquest article no es pot aplicar fins que s’aprovi un reglament que concreti com i quan s’ha d’utilitzar el casc. I aquest reglament, a dia d’avui, no existeix.
Per tant, no es pot sancionar una persona per incomplir una norma que encara no està definida, ni aquí ni a cap municipi que no hagi regulat expressament l’ús del casc.
I a Caldes, malauradament, aquesta regulació no existeix.
I aquí ve el punt clau: ho podríem tenir regulat… però no s’ha fet
Quan vaig entrar al govern municipal, una de les primeres coses que vaig proposar —i a més amb convicció— va ser regular l’ús del casc en patinets.
Ho vaig fer perquè considero, fermament, que és un element de protecció essencial, especialment per als més petits. No és un caprici ni una moda: és una qüestió de seguretat, de sentit comú i de prevenció.
Cada cop hi ha més patinets, més mobilitat urbana, més riscos i, malauradament, més infants circulant sense protecció.
La meva proposta va ser clara i directa: actualitzar l’ordenança, explicar-ho bé a la ciutadania i donar un marge raonable perquè tothom s’hi adaptés.
En aquell moment em van dir:
“Sí, ja es farà.”
Però la realitat és tossuda: no s’ha fet res.
Ni una línia redactada, ni un esborrany, ni una reunió tècnica.
Res. Des de l’àrea corresponent, cap moviment.
I avui ens trobem en la situació absurda i injusta que, mentre no s’ha fet la feina de regular, s’estan imposant multes basades en una obligació que no existeix.
I què implica això?
Implica, sobretot:
- Que no s’està aplicant la llei correctament.
- Que s’estan imposant sancions que no tenen fonament jurídic.
- Que la ciutadania rep un càstig per una conducta que no està tipificada a la nostra normativa.
- I que la manca d’acció administrativa està generant situacions injustes i evitables.
El que més em dol no és només la multa injusta: és la sensació que es transmet a la ciutadania.
La sensació que les normes apareixen i desapareixen sense explicació.
La sensació d’arbitrarietat.
I, sobretot, la sensació que qui ha de fer la feina normativa no la fa, però en canvi sí que es prem l’accelerador quan toca sancionar.
Seguretat sí, improvisació no
Crec profundament en la necessitat d’usar casc.
Ho he defensat sempre.
Ho vaig portar al govern, i ho continuaré defensant.
Però una cosa és defensar una mesura, i una altra molt diferent és castigar la gent per no complir una norma que encara no existeix.
La seguretat viària s’ha de construir amb coherència, amb pedagogia i amb regulació clara.
No amb improvisacions ni amb sancions que no tenen base legal.
I ara què?
El que tocarà és:
- O bé corregir immediatament aquestes sancions i arxivar-les.
- O bé fer la feina que no s’ha fet: redactar i aprovar una regulació clara, justa i ben explicada a tota la població.
I, sobretot, posar per davant el que sempre hauria de ser la prioritat:
la seguretat de la gent, especialment dels més petits, i el respecte escrupolós a la legalitat.
Jo continuaré defensant-ho, com he fet des del primer dia.
